“Quelcom ol a podrit a Dinamarca”, deia algun personatge de tragèdia, i en altres llocs, podríem afegir si atenem a les circumstàncies que han envoltat el procés dut a terme en l’adjudicació de la plaça del responsable de fiscalitzar el contracte de l’empresa encarregada de la neteja urbana i del tractament de residus sòlids urbans, que està desenvolupant-se fora de qualsevol relació contractual perquè l’adjudicatari va quedar fora per no poder formalitzar el mateix.
Si fem una mica de memòria podem entendre el perquè de la situació actual. Quan es va licitar el nou contracte, es va crear la dita plaça, plaça a la que havia de fer front el nou adjudicatari, però que deixava en mans de l’equip de govern la designació del seu responsable. En el cas del PP- tots sabem ja com se les han gastades-, no es van calfar massa el cap i van fer una adjudicació “digital” pura i dura, es a dir, que van optar per triar, no la persona més capacitada, sinó la que més havia servit els interessos del partit i prou. En el del PSOE -socialistes ells- optaren per encetar un procés negociat sense publicitat, forma legal d’adjudicar contractes públics que, tanmateix, deixa en els llimbs un aspecte fonamental de la gestió pública; l’ètica. Aquest procediment és ben senzill: primer triem el candidat al lloc i després construïm el decorat necessari i afegim les figures -això sí, de palla- dels altres opositors, que han de representar el seu paper de convidades de pedra. En aquest cas, les dues empreses que optaven a la plaça sumaren un sol punt entre les dues i no se’ls ha pogut notificar fins fa poc dies que devien formalitzar la seua oferta; després, per tancar la funció, fem un vestit a mida i ja tenim tots els ingredients per fer “una adjudicació com cal”.
I per què succeeix tot açò?Doncs ben clar, perquè la transparència, la igualtat d’oportunitats i l’honestedat són, per a moltes formacions polítiques, paraules buides de contingut que vénen molt bé per omplir cartells electorals i encapçalar campanyes polítiques, encara que la realitat siga una altra i que per pagar favors s’ haja de recórrer a muntatges com aquest que sols pretenen acontentar al soci polític de torn o afavorir al votant eventual que s’ha compromés amb unes sigles a canvi del sabut “plat de llentilles”, vinga aquest de la dreta, de la suposada esquerra o d’eixe experiment descafeïnat que ens ha descobert a tots un ideologia inèdita fins ara; el centre liberal.
Compromís refusa aquestes velles formes caciquils de fer política i, més encara, si aquestes formes palesen defectes formals denunciats inclús per la intervenció municipal en successius informes i exigeix a l’equip de govern que, d’una vegada per totes, faça honor a la ideologia que suposadament representa i aplique eixa bona praxis política que sols defensa obertament quan no governa i amb la boca xicoteta quan ho fa, però ja sabem, una cosa és estar fora i una altra estar dins.