Tots sabem que moltes vegades en la política no funciona la lògica sinó l’absència de la mateixa, raó per la qual no hauria de sorprendre’ns que un partit que es diu d’esquerres , el PSPV, puga rebutjar una proposta adreçada a eliminar qualsevol tipus de privilegi en l’activitat política i que un partit de dretes com el PP puga votar a favor. Quant al grup del “senyoret” Rivera, el qualificatiu que hauríem d’emprar per definir el seu posicionament polític no tenim massa clar si buscar-lo dintre les aigües del surrealisme o de l’esperpent, ja que són capaços d’anunciar un vot i després canviar-lo sense cap justificació lògica o raonable, però tal vegada estem demanant massa a aquells que necessiten estar enganxats a un mòbil per rebre, via “whatsapp”, les respostes que els facilita el seu assessor polític i a més a més funcionari d’aquest Ajuntament, des de la seua posició estratègica junt a l’encarregada de redactar les actes del Ple, però ve, com ja hem dit abans, en la política la lògica moltes vegades no deixa de ser l’exempció i en el cas de Ciudadanos, partit que es caracteritza pel seu furor espanyolista-constitucionalista, i que no deixa de tenir les seues fílies i fòbies, qualsevol proposta que vinga de Compromís la veuen com una ocurrència sense trellat, capritxosa o una barbaritat de dimensions bíbliques, però la realitat que s’amaga darrere de tot açò és la incapacitat de fer política d’aquells que només l’entenen si la fem com ells la pensen.
El cas de l’equip de govern, amb els socialistes al capdavant, és punt i apart, doncs sembla ser que s’estimen molt la llei de l’embut, la part estreta per a tu i l’ampla per a mi. Quan no governen reclamen i reclamen drets, reformes, inversions, transparència, però quan toquen la cadireta el que era un retall és un ajust i el que era un privilegi és un dret derivat de la tasca que es desenvolupa. Comptat i debatut el que importa és estar i si ens ve bé, quan no governem som socialistes i demanem la gestió directa, però després fem tabula rasa i el que abans era viable i factible ara és inviable i poc més que utòpic. Alguns, com els regidors de Gent per la Vila “salen por peteneras” i demanen que els vint-i-u membres de la Corporació passen per caixa religiosament per endur-se el fardell ple de entrades per a concerts, representacions teatrals i actes diversos que s’hagen de fer al municipi durant quatre anys, en una manifestació de la més típica i rància totxeria política. D’altres, com EU, simplement es limiten ha representar el paper de convidat de pedra i fer “mutis por el foro”, perquè ja sabem que en boca tancada…….
En fi, aquestos són, els companys de viatge que tenim.