El passat 20 d’abril, en acord de Ple, el grup municipal de Compromís va presentar una proposta -que s’aprovà per unanimitat- per instar els grups polítics a retre comptes a la intervenció municipal del destí dels diners públics que es reben per realitzar la seua tasca política. En la moció s’establia el 31 de juliol com últim dia de lliurament de la documentació comptable. Com es va poder constatar aleshores, la Corporació va considerar positivament la necessitat de actuar conseqüentment amb allò que s’exigeix a les nombroses associacions o col·lectius que participen de subvencions públiques municipals, però una cosa són les intencions i altra ben diferent la seua realització efectiva, perquè segons consta en l’informe de la intervenció municipal, únicament el grup que representem ha entregat en temps i forma la documentació acreditativa de la seua activitat política durant el darrer exercici, la resta de grups- a excepció del Partit Popular i Esquerra Unida, que, havent presentat la documentació en temps, queden pendents d’esmenar les deficiències observades- han aportat els justificants oportuns fora de termini, tan fora de termini, que la intervenció municipal ha hagut de redactar l’informe el mateix dia del Ple, perquè tant el grup municipal Socialista, com Ciudadanos, han aportat els documents el 16 i el 17 d’agost respectivament.
Quan parlem de transparència en la gestió i d’apropar la política als ciutadans, a més de dir-ho i deixar constància en programes i declaracions, ens ho hem de creure, perquè si no ho fem, es poden produir situacions tan ridícules com la que s’ha produït hui i que deixen en evidència al partit que governa -PSPV- i a aquells que s’han autoproclamat cabdills de la nova forma de fer política -Ciudadanos-, una nova forma de fer política que per molt que hem escorcollat no hem trobat enlloc i potser no hem aconseguit, perquè aquells que la pregonen provenen de partits amb una concepció del servei públic un tant sui generis.
En qualsevol cas, i com ha quedat palès hui, transparència sí, però, poquet a poquet.